El Senyor em digué: «Ets el meu servent, Israel, estic orgullós de tu.» El Senyor m’ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent i fes tornar el poble de Jacob, li reunís el poble d’Israel; m’he sentit honorat davant el Senyor, i el meu Déu ha estat la meva glòria; però ara ell em diu: «És massa poc que siguis el meu servent per restablir les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d’Israel; t’he fet llum de tots els pobles perquè la nova salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra.»

Is 49,3.5-6

Salm Responsorial

Sl 39,2.4ab.7.8-9.10 (R.: 8a i 9a)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Pau, que per voler de Déu ha estat cridat a ser apòstol de Jesucrist, i el seu germà Sòstenes, a la comunitat de Déu que és a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a ser-li consagrats, en unió amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de Jesucrist, el nostre Senyor i el d’ells.
Us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

1Co 1,1-3

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Joan veié que Jesús venia i digué: «Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món. És aquell de qui jo deia: Després de mi ve un home que m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia. Jo no sabia qui era, però vaig venir a batejar amb aigua perquè ell es manifestés a Israel.» Després Joan testificà: «He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. Jo no sabia qui era, però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué: «Aquell sobre el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa és el qui bateja amb l’Esperit Sant.» Jo ho he vist, i dono testimoniatge que aquest és el Fill de Déu.»

Jn 1,29-34

"El baptisme de Jesús segons l’Evangeli de Joan"

La figura de Joan Baptista tal com la presenta l’Evangeli de Joan és molt diferent de la figura austera i profètica de Marc i s’allunya encara més de la figura apocalíptica que Mateu i Lluc ofereixen de la mà de la segona font sinòptica (Q). En l’Evangeli de Joan, Joan Baptista és un testimoni que és interrogat per les autoritats de Jerusalem.
Joan Baptista, simplement i senzilla és un testimoni en favor de Jesús, com ho són tantes altres figures de l’AT: Moisès (5,45-47), Abraham (8,56-58) i Isaïes (12,39-41). L’Evangeli de Joan, que es configura com un procés judicial contra Jesús, subratlla que hi ha molts testimonis en favor d’ell.
Ara bé, com tots sabem, en l’Evangeli de Joan Jesús és el protagonista únic i el centre de tota la narració. Fins i tot quan és absent de l’escena, l’atenció l’acapara Jesús. Aquesta centralitat exclusiva de Jesús fa que l’Evangeli de Joan no narri l’escena del seu baptisme. Si Jesús fos batejat per Joan podria semblar que Joan és més important que Jesús o que, almenys, ocupa un lloc més important que Jesús.
Tanmateix, l’Evangeli de Joan ofereix les dades del baptisme de Jesús: l’Esperit que davalla sobre ell en forma de colom, el missatge del cel que Jesús batejarà amb Esperit Sant. És interessant remarcar que aquesta escena donarà peu a una certa tensió entre Joan Baptista i Jesús. Ambdós bategen, en indrets propers (3,22-24). Ara bé, Jesús bateja més que Joan i fa més deixebles que Joan (3,26; 4,1). Jesús està sempre per damunt de Joan (cf.10,42). L’Evangeli de Joan ve a dir que el baptisme cristià està arrelat en Jesús.
L’escena es clou amb una confessió de fe sorprenent per part de Joan Baptista: «Jesús és el fill de Déu.»
El contingut d’aquesta confessió s’anirà aclarint al llarg de tot l’Evangeli de Joan. Per què convé tenir en compte que Jesús és el fill de Déu d’una manera molt més íntima i pregona de com ho eren el rei d’Israel, o els profetes o els homes i dones pietosos. Ara bé, al començament de l’Evangeli de Joan, aquesta confessió és com un encapçalament de tota l’obra que n’anuncia el tema central.

Oriol Tuñí, SJ

El Messies de Händel. Part IIIª Escena 1ª La promesa de la vida eterna.

Primer vídeo de la tercera part (la resurrecció) del Messies de Händel, amb la escena 1ª "La promesa de la vida eterna". Händel composà durant 24 dies a l'estiu de 1741. El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada “Bíblia del rei Jaume”, molt influent en la literatura anglesa. Jennens va concebre l'estructura del llibret com una òpera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de Jesucrist: el naixement, la passió i la resurrecció. Malgrat descriure episodis de la vida de Jesús, la majoria de fragments bíblics procedeixen de l'Antic Testament que fan referència a la futura vinguda del Messies, així com alguns del llibre de l’Apocalipsi de sant Joan.
 L'estrena es produí el 13 d'abril de 1742 a Dublín, amb el mateix Händel com a director des del clavicèmbal, però no fou fins als darrers anys de la vida del compositor que es convertí en una de les seves obres més populars, quan es començà a representar anualment i en concerts benèfics.

El Messies de Händel HV 56

Llista de reproducció dels vídeos de la primera part del Messies de Händel. El naixement

Llista de reproducció dels vídeos de la segona part del Messies de Händel. La passió